dissabte, 7 de setembre de 2013

CARTA D'UNA MARE AFANYADA

Tinc 38 anys, quan vaig iniciar l'escola al parvulari, amb cinc anys, al meu barri de la perifèria de Barcelona no hi havia escola pública per acollir tots els nens del baby boom dels 70. Aleshores ma mare, va remoure cel i terra i va aconseguir-me un plaça a una escola concertada on una cosina segona, 18 anys major que jo, havia estat ex-alumna; una escola a 30 minuts de casa caminant, a set parades d'autobus, en un altre barri i que havia de pagar, i mon pare va inflar-se a treballar i a fer hores per pagar aquesta escola.

Quan vaig començar aquell parvulari, l'any 1980, a l'aula, erem 44 nens; al llarg dels anys vaig veure baixar aquesta xifra fins que a l'acabar l'EGB, al vuitè curs, erem 35. Al batxillerat, l'any 1989 el vaig iniciar a 33 alumnes per aula i vaig acabar-lo l'any 1993 amb 26 companys.

Quan estudiava la carrera d'educació i feia pràctiques em meravellava veure aules amb 22 alumnes, amb la qualitat i la comoditat que suposava, i me n'orgullia haver avançat en drets a l'àmbit educatiu que tant estimo, parlo de l'any 1998, fa 15 anys!

Som al 2013, el meu fill inicia P3 en una escola pública del centre de Mataró, on són 29 alumnes a l'aula amb vuit infants amb necessitats educatives específiques; ni en el pitjor dels mals somnis d'una mestra de la meva generació, mai, hagués pensat que el meu fillet viuria una situació escolar tan complexa; una situació que no és deguda ni a la crisi ni a les retallades, no ens enganyem, és deguda a la irresponsabilitat política i al conformisme ciutadà.

Jo he decidit no conformar-me, seguir les passes de ma mare, i remoure cel i terra per aconseguir una distribució escolar territorial justa i ajustada, sense excuses, només mirant pel bé dels petits; per sort no estic sola en aquesta lluita, un grup de pares generosos i compromesos m'ofereixen un espai des del que lluitar plegats, es diuen AFANYA'T, els coneixes?


No esteu sols!

Una mare afanyada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada