La solució adoptada pel Departament no complau els pares, que seguiran pressionant
Al punt de dos quarts d’una del migdia del 15 de setembre s’acabava el primer matí de classes al Camí del Mig. Les corredisses, les famílies que passen a buscar els seus fills, una munió de samarretes grogues, d’aquest groc corporatiu en defensa de l’educació pública. Tot era normal a excepció d’en Sethomes, el gegant de l’escola, que era al pati i d’una pancarta que s’enganxava a la tanca de l’escola. Òbviament no era un primer dia d’escola com un altre. El Camí del Mig ha estat el centre d’atenció les dues setmanes precedents a l’inici del curs escolar i ho torna a ser en el dia de Sant Tornem-hi. El conflicte del menjador escolar, provocat per un forat enorme a les finances de l’Ampa de l’escola, torna a posar el focus sobre l’escola. Avui ha de ser el primer dia de la solució adoptada pel Departament i beneïda per l’Ajuntament. “No és cap solució, és una 'patranya' indignant” diu un dels pares.
El que és solució per a les dues administracions no deixa d’indignar ni a mares i pares de l’escola ni –en segon terme– als docents de l’escola. El paper que ha quedat als mestres no deixa de ser galdós perquè són jeràrquicament subalterns dels que decideixen el què però fraternalment germans en arguments dels que es queixen de la decisió. La decisió, una vegada els mestres es van negar a seguir assumint el servei de menjador amb el beneplàcit dels pares, és la de transportar els alumnes de menjador del Camí del Mig a les instal·lacions veïnes de l’Institut Laia l’Arquera que pràcticament tothom segueix anomenant amb el nom original de Pla d’en Boet. El que sobre el mapa pot semblar un transport curt és totalment il·lògic pel portaveu dels pares del Camí del Mig. “El Camí del Mig té un menjador perfectament equipat i en canvi s’enduen els nens a unes instal·lacions que no ens han deixat veure però que són una cantina sense l’equipament necessari, a un carrer de distància, sense consultar i de forma unilateral, és absurd”, explica Joan Gros, un dels portaveus dels pares. Pares que, cal constatar-ho, no tenen res a veure amb els que van provocar o conviure amb el gran desfalc culpable de tot.
Protesta en el trasllat
La indignació dels pares s’escenifica amb el primer trasllat d’alumnes. Una quarantena han optat per quedar-se a menjar a l’escola –molts tenen beca al respecte– i els monitors els fan anar cap a l’Institut veí. Al seu pas els pares despleguen cartells reclamant que puguin menjar a l’escola i no haver de fer una excursió “com si seguissin el flautista d’Hamelin”. La situació es torna encara més dantesca perquè en el primer dia de curs també han començat les obres de pavimentació del carrer d’Alarona, potes enlaire i ple de màquines i operaris. “I quan plogui es mullaran, i quan faci fred tindran fred” recorda un altre pare mentre els alumnes fan via cap a l’Institut. L’acció de protesta s’acaba aquí però el portaveu no està disposat a donar treva. “Seguirem negociant i demanant que es pugui dinar al Camí del Mig”. La resposta, ja dies abans, és idèntica per part del Departament i de l’Ajuntament, que ha fet d’interlocutor. No es pot, asseguren.
Els pares se’n recorden de l’Alcalde, que al Ple Municipal va dir que el passat dia 15 els nens podrien dinar al Camí del Mig. Fora de micro interpreten que era una manera de pressionar els mestres perquè seguissin assumint el servei com l’any passat. Però no estan disposats a fer pinça en aquest sentit, expliquen, mentre confessen la seva por pel que la situació pugui acabar provocant. Un pare que no vol ser citat m’explica que “no voler negociar el deute primer, proposar que siguem centre de sisena hora després o ara fer aquesta excursioneta, forma part d’una estratègia per desprestigiar l’escola”. Les teories de la conspiració sempre arrelen bé en situacions esperpèntiques com la de 40 nens creuant un carrer en obres per anar a un Institut a dinar.
Després del primer trasllat, el carrer torna a la calma i segueixen les obres. A la tornada dels nens ja no hi som els periodistes ni hi ha pares amb cartells. Els cartells, per cert, també han estat objecte de discòrdia. M’expliquen que hi ha hagut trucades protestant per la utilització d’aquests. El pare que no vol sortir insisteix. “No volen que se sàpiga, no volen que protestem, no volen oposició i nosaltres ja no sabem què fer. El meu fill farà P-3, sóc nou i no entenc res”. Realment els camins de l’administració són inescrutables, com el carrer potes enlaire que creuen els nens del Camí del Mig en aquest primer dia d’escola.
*Font: totmataro.cat 16/09/2014
