dimarts, 16 de setembre del 2014

RECULL DE PREMSA: INDIGNACIÓ PER "L'EXCURSIÓ" DELS ALUMNES A DINAR A FORA DEL CAMÍ DEL MIG



La solució adoptada pel Departament no complau els pares, que seguiran pressionant 

Al punt de dos quarts d’una del migdia del 15 de setembre s’acabava el primer matí de classes al Camí del Mig. Les corredisses, les famílies que passen a buscar els seus fills, una munió de samarretes grogues, d’aquest groc corporatiu en defensa de l’educació pública. Tot era normal a excepció d’en Sethomes, el gegant de l’escola, que era al pati i d’una pancarta que s’enganxava a la tanca de l’escola. Òbviament no era un primer dia d’escola com un altre. El Camí del Mig ha estat el centre d’atenció les dues setmanes precedents a l’inici del curs escolar i ho torna a ser en el dia de Sant Tornem-hi. El conflicte del menjador escolar, provocat per un forat enorme a les finances de l’Ampa de l’escola, torna a posar el focus sobre l’escola. Avui ha de ser el primer dia de la solució adoptada pel Departament i beneïda per l’Ajuntament. “No és cap solució, és una 'patranya' indignant” diu un dels pares.

El que és solució per a les dues administracions no deixa d’indignar ni a mares i pares de l’escola ni –en segon terme– als docents de l’escola. El paper que ha quedat als mestres no deixa de ser galdós perquè són jeràrquicament subalterns dels que decideixen el què però fraternalment germans en arguments dels que es queixen de la decisió. La decisió, una vegada els mestres es van negar a seguir assumint el servei de menjador amb el beneplàcit dels pares, és la de transportar els alumnes de menjador del Camí del Mig a les instal·lacions veïnes de l’Institut Laia l’Arquera que pràcticament tothom segueix anomenant amb el nom original de Pla d’en Boet. El que sobre el mapa pot semblar un transport curt és totalment il·lògic pel portaveu dels pares del Camí del Mig. “El Camí del Mig té un menjador perfectament equipat i en canvi s’enduen els nens a unes instal·lacions que no ens han deixat veure però que són una cantina sense l’equipament necessari, a un carrer de distància, sense consultar i de forma unilateral, és absurd”, explica Joan Gros, un dels portaveus dels pares. Pares que, cal constatar-ho, no tenen res a veure amb els que van provocar o conviure amb el gran desfalc culpable de tot.

Protesta en el trasllat

 

La indignació dels pares s’escenifica amb el primer trasllat d’alumnes. Una quarantena han optat per quedar-se a menjar a l’escola –molts tenen beca al respecte– i els monitors els fan anar cap a l’Institut veí. Al seu pas els pares despleguen cartells reclamant que puguin menjar a l’escola i no haver de fer una excursió “com si seguissin el flautista d’Hamelin”. La situació es torna encara més dantesca perquè en el primer dia de curs també han començat les obres de pavimentació del carrer d’Alarona, potes enlaire i ple de màquines i operaris. “I quan plogui es mullaran, i quan faci fred tindran fred” recorda un altre pare mentre els alumnes fan via cap a l’Institut. L’acció de protesta s’acaba aquí però el portaveu no està disposat a donar treva. “Seguirem negociant i demanant que es pugui dinar al Camí del Mig”. La resposta, ja dies abans, és idèntica per part del Departament i de l’Ajuntament, que ha fet d’interlocutor. No es pot, asseguren.

Els pares se’n recorden de l’Alcalde, que al Ple Municipal va dir que el passat dia 15 els nens podrien dinar al Camí del Mig. Fora de micro interpreten que era una manera de pressionar els mestres perquè seguissin assumint el servei com l’any passat. Però no estan disposats a fer pinça en aquest sentit, expliquen, mentre confessen la seva por pel que la situació pugui acabar provocant. Un pare que no vol ser citat m’explica que “no voler negociar el deute primer, proposar que siguem centre de sisena hora després o ara fer aquesta excursioneta, forma part d’una estratègia per desprestigiar l’escola”. Les teories de la conspiració sempre arrelen bé en situacions esperpèntiques com la de 40 nens creuant un carrer en obres per anar a un Institut a dinar.

Després del primer trasllat, el carrer torna a la calma i segueixen les obres. A la tornada dels nens ja no hi som els periodistes ni hi ha pares amb cartells. Els cartells, per cert, també han estat objecte de discòrdia. M’expliquen que hi ha hagut trucades protestant per la utilització d’aquests. El pare que no vol sortir insisteix. “No volen que se sàpiga, no volen que protestem, no volen oposició i nosaltres ja no sabem què fer. El meu fill farà P-3, sóc nou i no entenc res”. Realment els camins de l’administració són inescrutables, com el carrer potes enlaire que creuen els nens del Camí del Mig en aquest primer dia d’escola.

*Font: totmataro.cat 16/09/2014

dijous, 4 de setembre del 2014

RECULL DE PREMSA: LA QUIEBRA DE UN AMPA EN MATARÓ PONE EN VILO EL FUTURO DE SU COMEDOR ESCOLAR



A falta de menos de dos semanas para que arranque el nuevo curso escolar, las familias de la escuela pública Camí del Mig de Mataró (Maresme) no saben si tendrán comedor escolar. Un escándalo económico protagonizado por el AMPA —que se declaró en concurso de acreedores por una deuda de 175.000 euros—, hizo que este servicio, gestionado por la asociación, estuviera a punto del desmantelamiento. Un acuerdo en el último momento lo salvó, eso sí, gracias a que los profesores aceptaron ejercer de monitores. Este curso próximo los docentes se niegan a repetir esta tarea y el Departamento de Enseñanza asegura que sin la colaboración del profesorado el comedor no es viable.
El futuro del comedor es solo la punta del iceberg de una turbia historia que salpica a esta escuela desde hace varios años. El último equipo de padres que formó el AMPA descubrió hace dos años un agujero económico en las cuentas. En total deben 75.000 euros a la Seguridad Social en concepto de cotización de los monitores del comedor y 100.000 euros más a la empresa proveedora del catering. “Todo se debe a una mala gestión de la persona que llevaba las cuentas del AMPA”, explica Xavi Moreno, uno de los padres, miembro del consejo escolar. La asociación de padres se declaró en quiebra y entró en concurso de acreedores, pero los padres denunciaron el caso ante los Mossos d’Esquadra.
Actualmente la escuela está sin AMPA para evitar que el nuevo equipo deba cargar con las deudas. Además la empresa de catering, según explican desde la escuela, tampoco puede asumir el servicio de monitores “porque la Seguridad Social les reclamaría el dinero que le deben”, tercia Moreno.
El curso pasado se acordó que serían los mismos profesores los que harían la asistencia durante la hora de la comida, a cambio de un complemento salarial. El Departamento de Enseñanza les pide que lo hagan dos cursos más, pero los maestros se niegan. “No es nuestro trabajo. Hacer de monitores el curso pasado ya nos provocó muchos problemas porque tuvimos que reajustar horarios y hacer reuniones a horas intempestivas”, se queja uno de los profesores. Enseñanza asegura que “con la deuda tan importante que se arrastra, si los maestros no hacen de monitores es imposible hacer el contrato con la empresa del comedor”.
Las familias se muestran indignadas. “No podemos entender cómo, por un problema legal, no se puede atender a nuestros hijos en un servicio tan básico y necesario como el comedor escolar”, lamentan en un comunicado. En la escuela, con unos 500 alumnos, comen diariamente unos 70 niños, aunque en algunos días se han llegado a servir unos 120 menús. Los padres también se muestran molestos porque el curso pasado pagaron 6,2 euros diarios por el comedor. Es un importe parecido al del resto de escuelas e incluye tanto la comida como los monitores. Pero en el caso del centro de Mataró, Enseñanza asumía el coste del personal.

RECULL DE PREMSA: II MARXA PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA


Enguany l’Assemblea Groga ha organitzat la II Marxa per l’Educació Pública que ha anat de Girona a Barcelona en una setmana creuant el Gironès, la Selva, el Maresme i el Barcelonès acabant davant del Parlament on s’hi ha cantat l’havanera dels Pujol i el 3%, després d’aproximadament 150km recorreguts a peu. Una marxa que més enllà de la reivindicació a unit persones i entitats. En són exemple els companys de les Illes Balears (Assemblea de Docents i Plataforma Crida) que van acompanyar-nos al llarg de la Marxa tot explicant-nos les seves lluites i la seva experiència. Gent d’arreu del principat (Lleida, Osona, Tarragona, l’Empordà, etc) ha enfortit la marxa i la reivindicació. A més a més, la marxa ha servit per fer xarxa arreu del territori on ens han rebut sempre amb els braços oberts, i ens han donat la oportunitat d’explicar les nostres campanyes i projectes. L’insubmissió a la llei “Wert”, LOMCE, una de les principals lluites del curs vinent. Hem donat instruccions clares a AMPAs, professorat i alumnat de com han de posicionar-se davant d’aquesta llei neoliberal, franquista i antidemocràtica que el curs que ve s’hauria de començar a aplicar. Davant d’això, l’AG fa una crida a tota la comunitat educativa a desobeir-la, perquè davant d’una llei injusta, l’única via és el desacatament. D’altra banda, la marxa ha servit per explicar poble a poble, ciutat a ciutat la nova ILP que des de l’AG estem promovent. Una nova llei d’educació a Catalunya que satisfaci de veritat les necessitats de la comunitat educativa de bressol a universitat. Una llei que pretén ser l’opció alternativa a la LEC i a la LOMCE.
.
.
A cada poble i ciutat, hem pogut conèixer de primera mà les diferents problemàtiques que afecten in situ a les escoles i instituts. Tancament de línies, aplicació directe del decret de plantilles, augments de ràtio, falta de recursos, construcció pendent d’escoles i instituts, etc. La solidaritat arreu del territori ajuda a compenetrar i unir lluites sense sentir-se sol. Una marxa groga que ha recorregut gran part del litoral català i que ha servit per aprendre d’altres lluites, fer amistats, autogestionar-se i compartir amb tots i totes les lluitadores l’esmorzar, el dinar, el sopar i l’espai on dormir. Ha estat un conjunt d’experiències, sentiments i emocions que desitges tornar a experimentar-les l’any que ve.
.
.
La lluita per una educació pública, laica, inclusiva, popular, coeducadora, sense retallades i en català segueix ben viva fins assolir els nostres objectius! Perquè tant grans com petits hi tenen cabuda amb un únic objectiu i lluita, la defensa d’un dret universal, com és l’educació.
Per una educació pública i de qualitat de Bressol a Universitat!
Text: Bernat Aranyó i Giné