EL FORAT DE LA VERGONYA
Mataró té un forat de la vergonya… i del descrèdit. Un forat amb forma de nyap administratiu. L’han volgut maquillar reomplint-lo per baix, però es veu, i es veurà durant molts anys.
És el forat que han deixat les autoritats administratives i polítiques a l’escola Joan Coromines de Mataró, quan per raons que no han convençut a ningú i en contra del que demanava la ciutadania a través de les preinscripcions al centre, van ordenar tancar la segona línia de P3 i deixar el centre de la ciutat orfe de places públiques. Lamentable...
És un forat que s’imposa, orgullós i mostra la supèrbia d’un sistema que pretén que la igualtat i la democràcia facin de façana a un entrellat de decisions preconcebudes per una minoria, que no té en compte els desitjos dels ciutadans.
I mentre molts nens fan caminades llargues per arribar a una escola adjudicada, i les aules s’omplen amb més alumnes dels que tocaria, en escoles que potser no impartiran l’educació que uns pares volien pels seus fills, el Forat Fosc es manté inalterable i ningú no pot ocupar-lo. Així tothom sabrà que el Forat de la Vergonya, que s’ha reconegut nascut d’una mala gestió, sorgeix d’un poder que decideix, que autoritàriament imposa i que no rectifica, per molt que el Parlament ho decreti, ni per molt que la ciutadania lluiti durant més d’un any per la causa.
Així que Mataró acollirà el Forat, any rere any. I la segona línia fantasma mutarà de lloc, de P3 a P4, de P4 a P5... i algú preguntarà: i perquè aquest curs només té una línia i la resta en té dues? I a algú li hauria de caure la cara de vergonya quan només pugui respondre: ‘pel meu caprici’.
