Ja fa molt i molt de temps que, amb la crisi, assistim al circ constant de la política que, lluny de fer aportacions útils, només distreu l’atenció del nucli real de les preocupacions quotidianes dels ciutadans que estem patint una greu crisi econòmica amb un augment constant de persones en pobresa extrema i greu risc social.
Entre aquest desencant polític, a Mataró, hem viscut un petit somni il·lusori, en el que els membres del Parlament de Catalunya donàveu suport de forma unànime a una petita escola i als veïns del centre de la ciutat per evitar el tancament d’una línia de P3 que comptava ja amb 17 sol·licituds de les 25 places que oferia.
Aquest somni va esdevenir un mal son quan, una setmana després, la consellera d'Ensenyament va presentar-se al ple per fer saber que no acataria la resolució del Parlament i no reobriria la línia, tot i que 17 famílies quedessin fora i es veiessin forçades a escolaritzar els seus petits lluny de casa. Tot i així, unes setmanes després, els membres del Parlament veu exercir la funció de control sobre els òrgans executius, funció importantíssima ja que és la forma d’evitar abusos, mala gestió i corrupció; però, com bé sabeu, no s’ha acomplert la resolució, i ens preguntem perquè ho permeteu.
Les famílies afectades continuen vivint el malson de dur els seus nens lluny de casa amb les despeses de transport, menjador i d’altres serveis que se’n deriven; i mentrestant la consellera segueix promocionant i apujant el sou de forma insultant al seu jove protegit Pol Xart, que de forma anual cobra molt més del que val mantenir una línia de P3, on són les retallades reals? Vivim un circ polític i institucional on la classe política protegiu la vostra pervivència al marge del color polític, tots aneu a una, ens enganyeu i ens maregeu fins al punt de “ningunejar” i desprestigiar les institucions que representeu i que són les que teòricament han de vetllar per la protecció dels nostres drets.
PROU!
Feu la vostra feina com cal! Demaneu la dimissió de la Consellera d'Ensenyament i reproveu les seves decisions! Vetlleu per les famílies i pels petits i no per la vostra cadira! Demostreu que no estem sols i que hi ha una petita esperança per creure encara en les institucions, perquè el somni de la independència passa també per la confiança en vosaltres, i hores d’ara sou més propers al descrèdit. Desperteu i acosteu-vos a la ciutadania per fer política de debò, des de les necessitats.
Una mare afanyada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada