dimarts, 16 de febrer de 2016

RECULL DE PREMSA: CAP REDUCCIÓ DE LÍNIA A P3

Cap reducció de línia a P3

Montse Taberner
Capgròs.com, 16-2-2016

En el Ple Municipal del passat 4 de febrer es va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals una proposta de resolució que obliga al consistori a fer saber als Serveis Territorial Departament d’Ensenyament de la Generalitat que la ciutat, representada per tots els seus electes, no vol el tancament de cap aula de P3. També que la ciutat de Mataró considera que ja s’ha arribat al límit de les retallades en educació i que és el moment d’iniciar polítiques de millora de la qualitat educativa. I és evident que la reducció del nombre de nens i nenes a l’aula n’és una.

Hem sabut per la premsa que l’alcalde no es va fer esperar i ja en la presa de possessió de la nova directora dels Serveis Territorials del Maresme-Vallès Oriental, li va fer saber a la consellera aquest posicionament.

Així mateix, els grups municipals han tingut coneixement del correu que el mateix alcalde, Sr. David Bote, ha fet arribar al Director General de Centres del Departament d’Ensenyament insistint en el mateix tema.

No podem més que felicitar-nos doncs per aquesta unanimitat dels nostres representants polítics en un tema tan sensible com aquest.

Però pensem que caldria anar una mica més enllà. Reducció de ràtios, sí, però... com?. Fins a on? A quins centres?

Pel que fa al “fins a on”, crec que el mateix Departament d’Ensenyament de la Generalitat ens donà la resposta ja en les darreres dècades del segle passat quan, en escolaritzar els infants de 3 anys als seus centres d’infantil i primària, va determinar que el número idoni d’infants per grup, aleshores, era de 20. Què ha canviat, per acceptar que avui en dia n’hi poden haver 25, 26, 27 i fins a 28?

I sobre el "com" i "a quins centres": quan es parla de qualitat de manera seriosa es posa en evidència que en són molts i diversos els factors que influeixen en la seva millora, i el nombre d’alumnes per classe no és el factor que més influeix sobre la qualitat i l’equitat dels sistemes escolars. Ara bé, quan l’ampliació del nombre d’alumnes per aula ha vingut acompanyada d’altres retallades, com les que ha patit l’ensenyament a casa nostra els darrers 4-5 anys (reducció de professorat, retirada de la sisena hora, retirada de suports en l’educació infantil, reducció de la formació del professorat, reduccions en el cobriment de les substitucions...), aleshores s’encenen totes les alarmes que assenyalen que la qualitat i l’equitat estan en perill. Convé tenir les idees clares:

Qualsevol professor o professora, així com qualsevol pare o mare que segueixi de prop l’evolució escolar dels seus fills, podrà aportar raons viscudes sobre com el nombre d’alumnes per grup o ràtio repercuteix, de forma directa o indirecta, sobre l’aprenentatge de l’alumnat, el clima de l’aula i la cohesió del grup, la gestió de la diversitat, la metodologia docent, el seguiment personalitzat dels alumnes i, per què no, sobre la pròpia salut mental del professorat.

Fàcilment podríem desgranar alguns beneficis clars d’ensenyar i aprendre en grups no molt nombrosos.

1.- El nombre d’alumnes a l’aula determina les majors o menors possibilitats de fer un ensenyament més individualitzat amb atenció a les necessitats educatives de l’alumnat.
2.- El nombre d’alumnes a l’aula afavoreix o dificulta la implicació familiar en l’educació dels infants.
3.- El nombre d’alumnes a l’aula determina significativament la interacció professor-alumne.
4.- El nombre d’alumnes a l’aula condiciona en gran manera les metodologies del professorat.
5.- El nombre d’alumnes a l’aula és un factor important en el grau de satisfacció del professorat, element important en la qualitat educativa.
6.- I també, un menor nombre d’alumnes per classe millora els resultats acadèmics.

Atenció però a aquesta última afirmació. Algunes propostes que han sorgit a Mataró van en la línia de reduir el nombre d’alumnes per aula en els centres on es concentri un major nombre d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge degudes al seu entorn social i cultural. En canvi, estudis diversos relacionats amb l’èxit escolar demostren que la reducció d’alumnes no és suficient per compensar els desavantatges procedents de l’entorn familiar. Aquesta mesura, a part de no ser útil per a la millora dels nois i noies d’aquestes escoles, no faria més que incrementar la discriminació d’aquests centres que, per una part, podrien ser encara més senyalats en sentit negatiu i podrien perdre encara més diversitat d’alumnes i famílies, i al mateix temps es convertirien en els únics centres receptors de matrícula viva al llarg del curs escolar.

L’escola és un dels elements més enriquidors per a un infant. L’escola li permet iniciar en un marc segur i educador el que serà la vida adulta: el contacte amb altres persones, en aquest cas infants com ell, procedents d’entorns ben diferents. És l’entrenament del seu futur.

Cal per tant que la reducció de ràtios no sigui un element distorsionador de la diversitat que els infants poden trobar dins el seu centre educatiu. Per tal que això sigui així, cal que la reducció de ràtios sigui uniforme i acordada per a tots els centres sostinguts amb fons públics de la localitat. Cal que sigui obertament publicitada, argumentada i respectada per les autoritats educatives, tant locals com de l’administració de la Generalitat.

Cal un acord de ciutat per determinar el nombre d’infants que enguany es podran matricular a cada aula de P3, de manera que tots siguin beneficiaris d’aquesta mesura, així com una planificació que contempli la reducció progressiva fins arribar als 20 alumnes per aula, que la mateixa Generalitat considerava els idonis.

Els nostres representants estan en el bon camí. Seguir units per la millora educativa de la ciutat no ha de ser tan difícil.


Font: http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=4555&tipus=1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada