Tinc 38 anys, quan vaig iniciar l'escola al
parvulari, amb cinc anys, al meu barri de la perifèria de Barcelona no hi havia
escola pública per acollir tots els nens del baby boom dels 70. Aleshores ma
mare, va remoure cel i terra i va aconseguir-me un plaça a una escola
concertada on una cosina segona, 18 anys major que jo, havia estat ex-alumna;
una escola a 30 minuts de casa caminant, a set parades d'autobus, en un altre
barri i que havia de pagar, i mon pare va inflar-se a treballar i a fer hores
per pagar aquesta escola.
Quan vaig començar aquell parvulari, l'any
1980, a l'aula, erem 44 nens; al llarg dels anys vaig veure baixar aquesta
xifra fins que a l'acabar l'EGB, al vuitè curs, erem 35. Al batxillerat, l'any
1989 el vaig iniciar a 33 alumnes per aula i vaig acabar-lo l'any 1993 amb 26
companys.
Quan estudiava la carrera d'educació i feia
pràctiques em meravellava veure aules amb 22 alumnes, amb la qualitat i la
comoditat que suposava, i me n'orgullia haver avançat en drets a l'àmbit
educatiu que tant estimo, parlo de l'any 1998, fa 15 anys!
Som al 2013, el meu fill inicia P3 en una
escola pública del centre de Mataró, on són 29 alumnes a l'aula amb vuit
infants amb necessitats educatives específiques; ni en el pitjor dels mals
somnis d'una mestra de la meva generació, mai, hagués pensat que el meu fillet
viuria una situació escolar tan complexa; una situació que no és deguda ni a la
crisi ni a les retallades, no ens enganyem, és deguda a la irresponsabilitat
política i al conformisme ciutadà.
Jo he decidit no conformar-me, seguir les
passes de ma mare, i remoure cel i terra per aconseguir una distribució escolar
territorial justa i ajustada, sense excuses, només mirant pel bé dels petits;
per sort no estic sola en aquesta lluita, un grup de pares generosos i
compromesos m'ofereixen un espai des del que lluitar plegats, es diuen
AFANYA'T, els coneixes?
No esteu sols!
Una mare afanyada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada